Aquesta és una entrevista que m’han fet recentment sobre com hem viscut i estem vivint aquesta pandèmia global i la seva conseqüència més directa: el confinament des del punt de vista psicològic. Una cosa és clara: no tots vivim les circumstàncies de la mateixa manera. Precisament perquè el que experimenta cadascú és diferent. Espero que sigui del vostre interés.
Estar confinats altera les rutines habituals de les persones, com ens afecta psicològicament?
La ràpida propagació del virus covid-19, per al que els humans no tenim encara tractament eficaç ni vacuna preventiva, ha derivat en la necessitat imperiosa de confinament de la població de molts països del món. La reclusió i aïllament forçats generen i generaran psicològicament una sèrie de conseqüències que ens afectarà a curt, mig i llarg termini.
Les pèrdues són d’índole molt diferent (oportunitats per a realitzar activitats d’esport i d’oci, a nivell relacional, sobre la salut, mort d’éssers estimats…). I, d’elles, es deriven conseqüències a nivell emocional que poden variar enormement en funció de la persona quant a la seva qualitat i intensitat.
Haurem de crear/inventar noves rutines per adaptar-nos a la nova situació actual. Certs estudis rebel·len que a partir dels 15 dies es pot convertir un comportament en un hàbit. Ara que estem confinats a casa tenim l’oportunitat d’adquirir nous hàbits saludables que en el nostre dia a dia, abans de la pandèmia per COVID, ens costava tant establir. Les actuals rutines ens permetrien organitzar el nostre temps de manera automatitzada i pràctica, dormir millor, guanyar tranquil·litat i obtenir benestar emocional.
La planificació redueix l’estrès i la depressió generant-nos una estructura coneguda i ens ajuda a administrar millor el nostre temps. No oblidem que les rutines es convertiran en costums que podrem anar variant en funció de l’evolució del desconfinament. No tots vivim les mateixes circumstàncies ni de la mateixa manera. Aquestes no es trien, però, sí, l’actitud que adoptem davant les situacions adverses.
Hi ha molta gent que busca alternatives a la visita presencial, com valores que es facin per via electrònica?
Les consultes psicològiques online han augmentat en un 200 per cent durant la quarantena degut també a la impossibilitat de poder atendre els pacients de manera presencial. Jo, personalment, crec que el contacte humà és important. La comunicació no verbal, la proximitat, la vinculació al pacient, la connexió… Tot això es perd i, per a mi, és informació important de cara a oferir un millor diagnòstic i intervenció.
Actualment, formo part de l’equip de psicòlegs de l’Ajuntament d’Hospitalet de Llobregat i el servei que oferim és telefònic. Atenem els ciutadans i ciutadanes que presentin malestar emocional a causa dels efectes del COVID19 i les seves repercussions.
També participo oferint suport psicològic, de manera altruista, mitjançant l’APPA (Associació de psicòlogues i psicòlegs de l’Anoia). En un inici vam començar un conjunt de 8 psicòlegs i hem hagut d’ampliar a 10 psicòlegs degut a la gran demanda que estem rebent. No es descarta la possibilitat de tornar a introduir nous membres voluntaris que s’han ofert per treballar amb nosaltres. Des d’aquí, els hi volem donar les gràcies… Estem molt contents i orgullosos de poder treballar per a tota la comunitat afectada de la comarca de l’Anoia. No vull oblidar-me de dir que també tinc la sort de col·laborar amb l’equip de serveis d’emergències d’Ig-nova de l’Ajuntament d’Igualada. I, per últim, però no menys important: m’ocupo de la meva família (prioritària per a mi).
Com poden passar el dol les famílies que han perdut un esser estimat i no l’han pogut acomiadar?
Perdre a algun ésser estimat és una experiència que necessita ser compartida, acompanyada, sostinguda per abraçades, mirades compassives, paraules d’afecte, silencis respectuosos…. Tot això funciona per a que no ens sentim sols davant el dolor.
La situació excepcional actual ens obliga a canviar la nostra manera d’estar i experimentar el món provocant canvis en tots els aspectes de la nostra vida. En la manera de morir i acomiadar els nostres éssers estimats, també.
La naturalesa traumàtica de la mort i la falta o limitació del suport social estan considerats com dos factors importants que poden predir un dol complicat. La possibilitat d’oferir ajuda psicològica des dels primers moments pot ser un factor preventiu de l’aparició de desordres de dol com l’ansietat, depressió, trastorn per estres posttraumàtic i desordre del dol.
Els psicòlegs recomanem, en aquests moments d’aïllament i desconcert, altres maneres de compartir i expressar el dolor i que al mateix temps també ens permeti honorar la memòria dels nostres familiars que no hem pogut cuidar ni acomiadar.
Hi ha un problema important de violència masclista, estar confinats ho empitjora?
És evident que ho empitjora, el confinament per la crisi sanitària del COVID 19 multiplica els factors de risc, debiliten i fan més vulnerables les dones que pateixen la violència masclista. A qui exerceix la violència el tancament l’hi dona més poder i control sobre la víctima. Si les dones estan tancades llargues hores i dies a casa amb els seus agressors, reduint la xarxa de contactes, és més possible que es produeixi tensions i conflictes que desemboquin en violència. Fer una trucada, enviar un missatge o avisar un veí és ara per a les víctimes encara més difícil.
Durant el 2019, a Catalunya es van interposar més de 13.000 denúncies, però són moltes més les dones que són ateses al 900 900 120, el número d’atenció a les víctimes. En els darrers dies, s’han incrementat un 34% les trucades rebudes. La finalitat amb el qual es treballa és contrarestar l’aïllament i augmentar els recursos de denúncia, diversificar els canals i implicar terceres persones perquè puguin fer d’alertadores de situacions. Que davant un cop o un crit ningú es quedi immòbil i despengi el telèfon per trucar al 112.
Com es poden organitzar les rutines, prevenir conflictes i afavorir les relacions familiars per fer més suportable el confinament?
Des del COPC (Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya) s’ha elaborat una Guia per la gestió de les relacions i la convivència durant el confinament per epidèmia de COVID19. Aquest document recull una sèrie de consells sobre com prevenir els conflictes, com cuidar les relacions amb els altres amb recomanacions especials, en cas de conviure amb infants i adolescents.
Aquesta Guia parteix de la base que l’actual situació d’obligada estança al propi domicili genera una suma de circumstàncies que condicionen l’estat d’ànim i poden afectar a l’actitud i les interaccions amb la resta de persones amb qui es conviu. Quan aquestes interaccions es produeixen de manera estreta i continuada, poden aparéixer conflictes. Considerant que el conflicte no és bo ni dolent, sinó que està ben o mal gestionat. Els conflictes ben gestionats produeixen canvis positius en el creixement personal i les relacions, mentre que els mal gestionats generen distanciament i ressentiment. El COPC publica aquesta guia amb l’objectiu de fomentar una bona gestió dels possibles conflictes de convivència que apareguin.
Com es pot teletreballar quan l’ambient d’una casa no convida a fer-ho?
Més d’un milió de nens i nenes catalans porten tancats a casa des que es va decretar l’estat d’alarma ara fa un mes i mig . I amb ells, els pares i mares, que fem equilibris per fer compatible la vida laboral amb la familiar durant jornades maratonianes que no entenen ni d’horaris ni de descansos. Per tal d’aconseguir un bon funcionament en el nostre dia a dia, en família, caldrà que els adults ens ho creguem i siguem, per tant, els responsables de tirar-ho endavant.
Es recomana una bona organització i una certa rutina, amb flexibilitat, consens i coresponsabilitat entre els diferents membres de la família, ens poden ajudar a tenir una millor conciliació familiar. Això, i també una actitud positiva, tranquil·la i pacient, ens permetran passar millor aquests dies extraordinaris en què hem de combinar teletreball i infants a casa.
El primer que caldrà fer és parlar amb els nostres fills i filles i explicar-los quina és la nova situació. Al començament ens pot resultar una mica complicat perquè no tothom viu les circumstàncies de la mateixa manera. Tot i amb això, amb una bona preparació i, un cop ens hi haguem adaptat, la rutina serà la que ens ajudarà durant tot el procés.
Els infants estan acostumats a moure’s molt i posar l’atenció en temes diversos, com es fa això quan han d’estar tan temps tancats a casa? Es poden potenciar les addiccions als jocs, als mòbils, etc?
El confinament té una afectació especial en els nens i les nenes atès que les seves emocions i la regulació de la seva conducta es vehicula molt més a través del moviment, del joc lliure i del contacte físic proper amb les persones adultes.
Observem en els infants amb especial preocupació durant aquests dies de confinament l’augment de les ansietats, les pors, manca de concentració i la irritabilitat. Els problemes per dormir o per alimentar-se correctament; la dificultat per establir rutines saludables i per ubicar-se temporalment en relació al confinament; les problemàtiques d’expressió psicosomàtica i, finalment, el mal ús, o l’abús de les TIC i els videojocs.
Aquestes dificultats són fruit de les importants alteracions en les seves rutines diàries, la restricció en l’activitat física i el joc a l’aire lliure, la impossibilitat del contacte social amb iguals, l’estrès i els conflictes associats a la difícil conciliació familiar i escolar. I, finalment, a tota la càrrega emocional que suposa per a la infància l’afrontament de la incertesa, la por al contagi i el dol per les eventuals pèrdues de familiars propers.
Per últim, però no menys important, ara també pots escoltar l’entrevista radiofònica on explico que des de l’Associació de Psicòlogues i Psicòlegs (APPA) s’ofereix suport psicològic gratuït per a persones afectades pel Covid19. Suport que es mantindrà mentre duri l’estat d’alarma.
Montse Martí i Muñoz
Psicòloga General Sanitària
Màster de dificultats de l’aprenentatge i trastorn del llenguatge
Presidenta APPA
