La tartamudesa és un trastorn de la fluïdesa de la parla que afecta principalment el ritme. Malgrat que l’infant sap el que vol explicar aquest té dificultats per iniciar la frase, perllonga els sons verbals i repeteix indiscriminadament alguns sons o síl·labes. La causa concreta de la tartamudesa encara es desconeguda, tot i que s’ha produït un gran avenç.
Seria important partir de la base que sempre serà millor realitzar una avaluació que deixar passar el temps per veure si el problema desapareix. La quequesa es pot cronificar si s’observen les següents característiques: antecedents familiars de quequesa, problemes de la parla associats, són de sexe masculí, porten fent-ho més de 14 mesos i parlen més ràpidament del normal.
Es recomana avaluar, per evitar que el trastorn empitjori, en els següents casos:
- Quan els pares o professors es mostrin preocupats per la parla del nen, ja que sabem que l’actitud que ells tinguin davant el problema és un factor que pot contribuir a mantenir o agreujar la dificultat.
- En el cas que s’observin múltiples repeticions, esforç o tensió amb bloquejos en la parla del nen.
- Si el nen evita situacions de comunicació per temor a embussar-se o quan apareix ansietat.
- Quan el nen és subjecte de burles per les seves dificultats. En cas que el nen presenti diferències en el seu comportament o en la comunicació i es mostri més callat, recaigut, trist o agressiu.
- Així mateix, quan el nen es queixi de no poder controlar els seus embussos i de no poder parlar fluid.
UN COP S’HA REALITZAT L’AVALUACIÓ, QUÈ ÉS EL SEGÜENT QUE CAL FER?
Desprès de l’avaluació, el tractament de la disfèmia es fonamentaria en instruccions al disfèmic, orientacions a pares i educadors, relaxació, respiració, articulació, aspectes lingüístics i lectura, conversa, i sobre tot molt important, com afavorir la comunicació .
L’atenció dels pares proporciona seguretat al nen i pot ser un facilitador de la fluïdesa. Per tant, es programa per a la casa un temps diari en el qual el pare/mare i el nen interactuïn. Els pares han de dedicar al nen uns 20 minuts diaris i realitzar activitats en les quals ambdós gaudeixin. Aquesta pràctica ha de transcórrer a manera de joc, i el pare es fixarà prioritàriament en el contingut del llenguatge del nen i no en els seus errors.
La intervenció a l’escola seria una part important de la teràpia que consistiria en establir una comunicació amb el professor del nen amb l’objectiu de donar-li unes orientacions sobre què fer quan el nen presenti problemes en la parla. Se li explica la importància de mantenir una actitud adequada davant el quequeig i els errors.
La intervenció directa amb el nen/a pot començar des del moment en què aquest comença a ser conscient que té dificultats per parlar, cosa que succeeix entre els 6 i els 8 anys.
Si el teu fill/a té dificultats per iniciar frases, perllonga o repeteix sons o sílabes. Acudeix a una especialista per a un primer diagnosi. Concerta una visita amb mi.
Montse Martí i Muñoz
Psicòloga General Sanitària
Màster de dificultats de l’aprenentatge i trastorn del llenguatge
Presidenta APPA
